Dins els teus ulls, molt lluny d'aquí

Avui m'he tornat a trobar els seus ulls a l'altre cantó de la cadena de muntatge. Les peces grises i pudents anaven venint l'una rera l'altra, i ell encara trobava temps d'aixecar els ulls i mirar-me. Jo dissimulava, com sempre. Va explicar a la senyora Coloma que té dona i tres criatures. Ha convertit a la senyora Coloma, que podria ser la nostra mare, en la seva confident , i, per alguna raó que se m'escapa, a mi no em dirigeix la paraula. Si ho sé tot és perquè la senyora Coloma no calla ni a sota aigua, i m'ho explica tot. El troba tant trempat! Es veu que al seu país en Ludovico hi tenia una anciana professora a qui ho explicava tot, i que ara i aquí la senyora Coloma fa aquest paper. Un dia ell es queixava que la seva dona és molt gelosa, i que li fa escenes quan les altres dones el miren. Es veu que li va muntar un ciri amb la caixera del supermercat... La senyora Coloma m'ho va explicar com si la seva dona fos una autèntica bruixa, però que quedi entre nosaltres: jo la comprenc; deu ser una santa. A la fàbrica, entre les peces grises i pudents i la rutina, hi ha poques distraccions. Tot el que et faci suportar el lent girar de la rodeta és benvingut. Les històries sobre ell que m'explica la senyora Coloma també hi contribueixen. Avui he caçat al vol una conversa entre en Ludovico i la senyora Coloma. No sé de què parlaven, però de cop ell ha dit que, malgrat ser casat, de tan en tan li agrada comprovar que no ha perdut el seu toc amb les dones. Ho ha dit així: el seu toc. No, si jo ja ho sé que no l'ha perdut, el toc, me n'adono cada dia, i la caixera del supermercat també se'n devia adonar, però no crec que la senyora Coloma ho hagi entès. Avui ha estat un dia realment dur, i he hagut crits per tots. A l'altre cantó de la cadena de muntatge, els seus ulls m'abraçaven. Els dies s'escolen i em plantejo si li hauria de dir alguna cosa, o com a mínim si li hauria d'aguantar la mirada. Llavors em recordo de la dona i de les tres criatures i del seu toc amb les dones, i penso que és un joc, i que no vull espatllar-ho. Avui he somniat que l'omplia a petons. Llavors m'he despertat, érem a la fàbrica, i darrera la cadena de muntatge, els seus ulls. Avui no m'ha mirat. La senyora Coloma diu que té una de les criatures malalta. Ara deu necessitar més suport moral que mai, i en canvi, els seus ulls no parlen. Un altre dia que ha estat recollit en ell mateix. Hem hagut de fer hores extres. Els seus ulls han tornat a buscar desesperadament els meus. Crec que no es tracta tant d'amor com de fugir. Tots dos volaríem ben lluny de les peces grises i pudents i de la rutina. Però som allà, i els seus ulls m'acompanyen, m'embolcallen. A l'hora de plegar la senyora Coloma m'ha deixat anar la bomba: en Ludovico canvia de fàbrica i de ciutat i s'emporta la seva dona i les tres criatures. Avui era el darrer dia. No m'ha dit res amb paraules. No em para de donar voltes el cap amb la idea de que no el veuré més, que demà passaré vuit, potser deu, hores a la fàbrica, i demà passat també, i l'altre, i l'altre... i que ja no en trobaré més els seus ulls salvant-me de les peces grises i pudents i de l'enorme pes de la rutina, i només em quedarà la senyora Coloma, recordant-me amb la seva candidesa con n'era de trempat en Ludovico...